Sobre confluències i ruptures

1 desembre 2014
15898001866_e69ec95e3b_h
Eugènia Pascual, candidata d’ICV-EUiA a les eleccions municipals de Girona / Toni Ferragut

Eugènia Pascual, candidata d’ICV-EUiA a les properes eleccions municipals de Girona

Vivim la pitjor crisi que ha conegut la nostra societat en democràcia, les dades són espantoses i els efectes sobre els nostres barris, pobles i ciutats d’aquests 6 anys de crisi deixaran una profunda petjada durant molts de temps. Ha estat probablement l’abast d’aquesta crisi el que ha provocat moviments dins de l’esquerra com no havíem vist en anys. Han estat 3 dècades de govern socio-liberal, del gran pacte entre socialdemòcrates i conservadors i on allò que anomenàvem “esquerra transformadora”, això és, l’esquerra a l’esquerra dels socialistes hem estat subalterns o testimonials, tots.

Al caliu generat als moviments socials i veïnals durant els darrers anys una idea ha aparegut amb força: ja no serveix només ser l’altaveu de la queixa, no ens és suficient guanyar una quota de pantalla per ser la veu de la consciència, necessitem guanyar, guanyar de debò, perquè ens hi va la vida, perquè aquesta crisi no té horitzó final i una altra dècada així amenaça amb destrossar-nos el futur per diverses generacions. Avui, no sortir a guanyar, com a mínim fer un anàlisi de la realitat i posar les eines per intentar-ho, és un luxe que només es poden permetre els frívols, els que tenen la vida resolta o els inconscients.

I aquest reflux de donar la volta al paper de les esquerres, de donar el combat pel poder per posar les institucions al servei de la majoria hem estat (partits i entitats d’allò que anomenem esquerra transformadora en un sentit ampli) mirant de trobar un punt de confluència per donar la batalla a l’ajuntament de Girona. Algunes reflexions al respecte:

Per què era necessària una candidatura fruit de la confluència?

Perquè sabem que té un efecte multiplicador, oferir a la ciutadania una eina unitària de transformació que permeti presentar-se a les eleccions no només amb un programa, que el tenim, sinó amb l’impuls necessari per aparèixer com alternativa real. Bona part dels debats que hem tingut i tindrem són incomprensibles per a no-militants i no van al nucli central dels problemes que tenim a ulls de la gent per creïbles. Teníem, i tenim, la necessitat de ser una alternativa real a ulls dels gironins i gironines, no només als nostres propis ulls.

Per què no hi haurà candidatura de confluència?

És un tema sensible, més quan una és part interessada, i algunes opinions ja han aparegut en aquest mateix mitjà però crec que cal dir-ho: no estem madurs per a això i les identitats de partit han pesat massa. Durant els darrers 3 anys el nivell de coincidència entre ICV-EUiA i la CUP a les votacions de ple volta el 90%, la majoria d’entitats i organitzacions convocades treballem junts a diverses plataformes, alguns punts fonamentals de la gestió municipal sabem que són compartits: més participació i transparència, despesa social, municipalització de serveis…

Suposo que és normal que havent de justificar la no confluència (i sabem que ens hem d’auto-justificar perquè hi ha una bona part de la societat que ho espera de nosaltres) tendim a magnificar les diferències, quan no anar a buscar-les o gairebé fabricar-les. S’ha dit que es necessita una candidatura “de ruptura” o “anti-capitalista” i que amb ICV no és possible fer-la. Esperem que als companys de les CUP de Celrà o Arenys de munt no els posin mai la càrrega d’haver de superar el capitalisme des del govern dels seus municipis, primer perquè no podran fer-ho i segon perquè la seva feina no mereix ser desmerescuda així. Probablement la millora de la gestió dels residus, la recollida porta a porta (com ha fet la CUP a Celrà) o la municipalització de l’aigua (com ICV-EUiA ha fet a Montornès) no superen el capitalisme però, companys i companyes, ens convido a totes a exigir als altres allò que ens exigim a nosaltres mateixos i posar en valor que hi ha una manera diferent de fer política que el municipalisme posa de manifest. Sobre l’autocrítica que hauríem de fer pels tripartits a Girona us convido a llegir-les de primera mà al bloc del Joan Olóriz però aquest era un problema fàcilment superable: noves majories, noves possibilitats, nou programa, per a tots.

El factor explicatiu és, per a mi, la impossibilitat de superar les pròpies sigles i identitats. Reconec que no és fàcil, la comoditat de mantenir-te dins del teu espai de confort i anar tirant la coneixem, crec que ha estat un error, probablement hi hem contribuït totes, però un error. També entenem que hi ha companyes que tenien una situació difícil fruït de decisions de les seves organitzacions a altres llocs. Assumim les nostres pròpies incapacitats però crec que hauríem de superar aquesta fase i passar a treballar el que sí som capaços de fer conjuntament.

Què pot oferir l’esquerra transformadora als gironins i les gironines?

Un programa d’acció conjunta que, ja existeix a la pràctica. L’acció dels partits amb representació municipal i el treball a les plataformes ens donen unes línies estratègiques i un cos programàtic que ja hem compartit: participació, transparència, prioritat de la inversió social i gestió pública dels serveis han estat un denominador comú permanent en el que hem tingut plena sintonia. Les diverses candidatures de l’esquerra transformadora podem oferir unitat d’acció més enllà de les eleccions, cadascú amb els seus matisos i des de la diversitat però sabent que tots els vots de l’esquerra serviran a aquests principis.

Hem de trobar allò que ens uneix i no centrar-nos en el que ens separa. Sobretot en l’àmbit municipal, on la proximitat en punts de vista i enfocament és més gran i on les persones que representem cada opció política compartim sovint en el dia a dia, espais de lluites al carrer.

Per això, amb voluntat d’aprofitar aquests eixos de confluència, hem trobat la manera de col·laborar i sumar. Des de l’espai promogut per Procés Constituent, fem una proposta conjunta i oberta a la ciutadania per debatre i consensuar propostes d’esquerra i de transformació, per incorporar-les als nostres programes electorals.

Som conscients que no és un èxit total, no és el punt d’arribada d’aquest camí d’apropament que anhelàvem. Tanmateix, donada la situació actual, és una declaració d’intencions de treballar plegats i posar en valor la nostre pluralitat al servei del canvi de la realitat i per tant, de les persones.

NOTA ACLARATÒRIA: Aquest article va ser escrit abans de la última reunió del 27 de novembre. L’últim paràgraf ha perdut el seu sentit íntegre perquè des de la CUP, després de consultar-ho a la seva assemblea, no poden assumir-lo com havia quedat plantejat a la reunió del 13 de novembre: publicar una Nota de Premsa conjunta que arribés a tots els gironins i gironines, explicant i convidant a aquest procés. Malgrat això, he decidit no canviar l’últim paràgraf perquè recollia una intenció, una il·lusió, que ara, amb els nous requeriments no sabem on ens durà. No podem evitar tenir una profunda sensació de no poder avançar, d’anar-nos trobant amb un mur un cop i un altre. Malgrat això, no deixarem d’intentar-ho perquè cal, perquè ho devem a les persones, més enllà d’opcions personals i de la resistència de la nostra paciència.