Subvencions per promoure la cultura empresarial a les escoles de primària

La Generalitat i la Diputació de Girona subvencionen amb 70.000 euros el projecte 'Jo de gran vull ser com tu', promogut per la patronal FOEG

6 novembre 2016
Edifici de la FAEG al Carrer Bonastruc de Porta a Girona/ Carles Palacio
Edifici de la FOEG al Carrer Bonastruc de Porta a Girona/ Carles Palacio

Qui són els empresaris? Com s'ho fan per prosperar? Per quina raó la societat els deu gratitud? Preguntes com aquestes són les que es planteja el projecte escolar Jo de gran vull ser com tu, promogut per Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG). Es tracta d'una iniciativa “pionera” a Catalunya que pretén apropar la figura de l'empresari a les escoles de primària i reivindicar el seu paper en la creació de llocs de treball i de benestar col·lectiu. Va arrancar el curs passat i des de llavors prop de 800 alumnes de vint escoles diferents han descobert els secrets de l'èxit empresarial.

El projecte es divideix en quatre fases. Primer cal respondre un qüestionari sobre el món dels negocis. Els resultats acostumen a ser desoladors. La majoria d'alumnes no saben què fan els empresaris i quan se'ls pregunta quines empreses coneixen tan sols poden citar grans multinacionals. A continuació, un patró es presenta a l'escola per exposar la seva experiència. El curs passat, alumnes de cinquè i sisè de primària van conèixer figures molt rellevants del món empresarial gironí, com Gemma Coll, manager del Centre Internacional de Negocis de Catalunya (CINC), o Xavier Recoder, director general de Xocolates Torras. Seguidament, la classe visita in situ una fàbrica o un centre de producció. El projecte conclou amb un altre qüestionari que avalua els coneixements adquirits i l'interès de la canalla per l'emprenedoria.

La majoria d'activitats complementàries que organitzen les escoles, com les visites als museus, són de pagament. El projecte Jo de gran vull ser com tu, en canvi, no implica cap cost per les famílies. “El cost ha de ser mínim. Si féssim pagar, les escoles que realment ho necessiten no vindrien”, explica Mireia Santamaria, gerent de la FOEG. “Hi ha escoles que estan més familiaritzades amb el món empresarial que altres, i no els sorprèn el que els puguem explicar”. Aquestes paraules no només descriuen la polarització del sistema educatiu català, sinó també la ideologia que impulsa el projecte. La idea de fons és que l'èxit o el fracàs depenen del comportament individual i que qualsevol persona, si hi posa enginy i entusiasme, pot controlar el seu destí. Des d'aquest punt de vista, l'empobriment de les classes treballadores s'interpreta com el resultat de la ignorància o la incapacitat. D'aquí la importància de la formació empresarial.

Però si el cost no l'assumeixen les famílies, aleshores qui ho fa? La resposta es troba en l'administració pública, que comparteix les preocupacions i el plantejament neoliberal de la patronal. El curs passat l'Agència per a la Competitivitat, un organisme dependent del Departament d'Empresa i Ocupació, va subvencionar el projecte amb 30.000 euros. Enguany, la Diputació de Girona hi aporta 20.000 euros, que se sumen als 20.000 dels curs anterior. Aquestes ajudes, que no han passat per cap concurs públic, serveixen per pagar els autobusos amb els quals es desplaça l'alumnat i la feina de la FOEG. El Departament d'Ensenyament, per la seva banda, promociona l'activitat i exerceix d'intermediari entre les escoles i la patronal.

Aparentment, els resultats són molt positius. “Hem constatat que, després de fer el projecte, hi ha més nens que volen ser empresaris”, comenta amb satisfacció Santamaria. Enguany, la formació podria arribar a un miler d'alumnes. Algunes escoles fins i tot podrien dissenyar i comercialitzar un producte, per posar en pràctica els coneixements adquirits. Dependrà del finançament. Fins ara, Jo de gran vull ser com tu s'ha sostingut exclusivament amb fons públics. "Les empreses no hi han posat diners, però n'hi ha que s'han mostrat disposades a col·laborar en cas que en faltin", explica Santamaria. És clar que, mentre pagui l'administració, per què ho haurien de fer les empreses?