Tres anys de les càrregues al claustre de la UdG

21 desembre 2014

Héctor Cabrera, militant del SEPC

Intervenció dels Mossos d'Esquadra al claustre de la UDG el 16 de novembre de 2011 / Xevi Planas
Intervenció dels Mossos d’Esquadra al claustre de la UdG el 16 de novembre de 2011 / Xevi Planas

Tot i que el Rector i el context polític és diferent, aquesta setmana es commemoren tres anys de les càrregues de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra al claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Aquestes càrregues són recordades pel moviment estudiantil gironí com una efemèride important dels darrers anys de lluita contra les retallades al sistema educatiu públic.

El setze de desembre del 2011 era un dia típic gironí: gris, humit i amb la pluja sobre la muralla. L’ambient, però, estava molt més agitat que el temps. Les aules s’havien anat buidant per omplir la plaça del Rectorat.

Les tanques primer, i el cordó policial al darrera, impedien l’accés a l’Aula Magna de la Universitat de Girona. Al gris del dia l’acompanyava el blau fosc i el vermell de la Brigada Mòbil. El rostre hermètic i impassible dels mossos contrastava amb l’expectació i l’enuig dels rostres a l’altra banda de la tanca. I va arribar el moment esperat. Un cotxe oficial s’aturava entre les furgonetes i en baixava el president de la Generalitat, Artur Mas.

Llavors van començar les consignes contra el President i la policia que l’escortava. Però totes confluien en crits unitaris en defensa de la universitat pública. La protesta es situava enmig d’una ofensiva de retallades del govern convergent. I concretament uns augments en les taxes de matrícula que deixarien excloses del sistema universitari a moltes estudiants.

A fora, la protesta, a dins, la pompa. La UdG havia triat per celebrar el seu vintè aniversari el cap més visible de l’executiu que la retallava, un encert. Mentre l’Aula Magna s’omplia de bones paraules, promeses i lloances al sistema públic, a fora començaven les primeres batusses per a defensar-lo.

A base d’empentes, la gentada anava pujant i la riuada d’estudiants i treballadores desembocava al claustre de la Facultat de Lletres, paret amb paret amb l’Aula Magna. I llavors tot es va accelerar. La porta que separava les assistents de les manifestants cedia i els crits s’instal·laven en l’acte oficial. Els mossos van carregar. El petit quadrat que dibuixen les voltes del claustre es va convertir en l’escenari d’una batalla campal. Corregudes, rodolons, pallisses, insults, pallisses, nervis i més pallisses.

Finalment, la Brigada Mòbil va expulsar les estudiants de la universitat a cops de porra. Aquells fets van donar pas a la repressió: dotze encausades. I a les justificacions. La rectora, Anna M. Geli, va sortir al pas exposant que els Mossos havien entrat per garantir que no perillés la integritat de les manifestants (i sobretot de les assistents). Garantir la integritat física a cop de porra, un altre encert.

Després de tres anys, aquelles imatges segueixen apareixent cada setze de desembre i les pancartes als balcons de les Facultats d’Educació i Psicologia i la de Lletres en recorden els fets. Unes càrregues que van aconseguir una concentració de força del moviment estudiantil que va cristal·litzar amb l’ocupació del Rectorat al final d’aquell curs.