Tres dies d’acampada en suport a les refugiades

27 maig 2016
Moment que es van plantar les tendes davant de la Subdelegació del govern espanyol /Carles Palacio
Moment que es van plantar les tendes davant de la Subdelegació del govern espanyol /Carles Palacio

Poc després de les 6 de la tarda del 26 de maig, unes tres-centes persones es començaven congregar davant de la Subdelegació del govern espanyol per donar el tret de sortida a l’acampada de tres dies que la plataforma Girona Acull ha convocat per mostrar el seu rebuig a les polítiques migratòries de la Unió Europea i demanar que s’obrin les fronteres. Sota els lemes "Cap persona és il·legal” i “Els drets humans no tenen fronteres”, les organitzadores pretenen assenyalar la responsabilitat directa del govern espanyol en la gestió de la crisi migratòria, denunciar el seu suport al tractat de la Unió Europea amb Turquia i reclamar-li que aculli, com es va comprometre, un total de 16.321 refugiades.

Van participar en la roda de premsa un representant del grup de voluntàries RefuGis i un de Girona Acull. Ambdues intervencions van instar als governs a solidaritzar-se amb les refugiades i a fer un canvi radical en les polítiques d’acolliment. També es va fer un esment especial a la situació actual del camp d’Idomeni, d'on aquests darrers dies estan fent fora les voluntàries i traslladant les refugiades cap a camps militaritzats, cosa que acaba amb les esperances de moltes persones que esperaven que les fronteres s’acabessin obrint.

Als voltants de la Subdelegació de l’Estat espanyol, una forta presència policial -fins a 5 furgons de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) dels mossos d'esquadra; pressionava les manifestats perquè es traslladessin a la plaça Constitució, argumentant que l’edifici era una zona de seguretat especial. La situació va desembocar en una assemblea general, en què les participants van decidir continuar pacíficament els actes previstos i desobeir i plantar les tendes davant de la Subdelegació, entenent que era un gest simbòlic important. Per fer front a les amenaces de desallotjament, es va demanar suport a través les xarxes.

 A les 8 del vespre, d’acord amb el programa, diverses persones van intervenir per presentar la situació de les refugiades. En tot moment es va aclarir que la solidaritat no s’havia de limitar a Síria i que, quan parlaven de "refugiades" ho feien des d’un marc ampli, que tenia en compte totes aquelles persones que, per motius polítics o econòmics, havien hagut de fugir del seu territori. No van faltar les al·lusions a la frontera del sud de l'Estat espanyol –a la qual van referir-se com "la tanca de la vergonya i la hipocresia"– i de denúncia de la vulneració sistemàtica dels drets humans. Tampoc es van oblidar dels pobles kurd, sahrauí i palestí. A mode de síntesi, l’últim ponent concloïa: “la millor solidaritat que podem ferr és ajudar-los a guanyar les seves lluites”

A les 9 del vespre, quan el sol s’enretirava i la fresca començava a fer-se notar, les convocants van decidir organitzar un sopar popular per evitar que la gent anés enretirant-se. Poc després, els mossos d’esquadra rebien l’ordre de permetre l’acampada si la Subdelegació de l’estat espanyol no demanava el desallotjament. Victòria de la pressió popular. Fins diumenge, els actes previstos continuen el seu curs.