Tres dies de judici contra les activistes anti-MAT

Fins a tres dies ha durat el judici contra les activistes que van protagonitzar una acció de desobediència en contra de la construcció d’una torre de la MAT. Les acusacions han demanat penes de fins a 7 anys de presó i 20.000 euros en concepte de responsabilitat civil. El judici s’ha celebrat en  mig d’una tensió evident entre els mossos d’esquadra i les persones que es solidaritzaven amb les activistes.

2 març 2018
Moments abans de començar la vista oral contra les activistes de la MAT a Girona
Moments abans de començar la vista oral contra les activistes de la MAT a Girona

L'1 de març, passades les 8 del vespre, finalitzava el judici contra 6 activistes anti-MAT i contra el sotsinspector dels mossos d’esquadra que dirigia l’operatiu policial durant l’acció en la qual una persona es va soterrar per aturar les obres de la MAT a Fellines.

Tres dies ha durat el judici, farcit de testimonis i peritatges, que han anat compareixent i declarant enmig de llargues esperes i un clima d’expectació i tensió entre el grup de suport a les activistes i els mossos d’esquadra. La sala més gran de l’Audiència Provincial de Girona ha quedat petita en un judici que ha despertat una onada de solidaritat amb les detractores de la MAT.

En les declaracions, les acusades han reafirmat la seva posició contrària a la MAT i han defensat l’acció com una via per exercir l’oposició a la línia de molt alta tensió i denunciar els incompliments que s’estaven produint al llarg del traçat Bescanó - Santa Llogaia d’Àlguema. Es refereixen en concret a l'acord entre Red Eléctrica de España (REE) i la Generalitat de Catalunya, pel qual la companyia es comprometia a fer passar la línia respectant una distància de 100 metres dels masos i 500 dels nuclis urbans. Precisament l’acció que es jutjava va tenir lloc al mas Can Planellas per denunciar que la torre de la MAT no respecta aquesta distància i es troba a només 17 metres de l’habitatge.

“La defensa sosté que la intervenció policial va ser il·legal, perquè no s'empara en un títol legal que l’habilités per actuar en una finca privada”

“L’actuació dels mossos d’esquadra va ser il·legal”

La tesi que han plantejat les defenses al llarg del judici és que l’operatiu dels mossos d’esquadra no tenia legitimitat per actuar i que va haver-hi un excés de contundència en la seva intervenció. Les lletrades han argumentat que REE no tenia cap títol que habilités l’inici de les obres a la finca -encara no s’havia fet públic cap acord, ni s’havia aixecat acta d’expropiació- ni tampoc el consentiment de les arrendatàries ni de les propietàries. Així mateix han insistit que tampoc no hi havia cap ordre judicial que autoritzés aquella intervenció en una finca privada i han denunciat la col·laboració incondicional que van prestar els mossos d’esquadra, que no van fer cap comprovació sobre la legitimat de les obres, i que simplement van desplegar un nombrós operatiu a petició de REE. Per això han instat el tribunal que reconegui la il·legalitat de l’actuació, cosa que implicaria que no es poguessin haver produït delictes d’atemptat a l’autoritat perquè les agents en aquell moment no haurien estat emparades pel dret.

Pel que fa a la intervenció dels mossos d’esquadra, han sostingut que existia una hostilitat cap a les manifestants i que les càrregues es van produir sense cap motiu aparent. Destaquen que en la gravació que aporta l’acusació com a prova, es veu com al començament de les càrregues l'actitud de les manifestants era tranquil·la i que l'actuació dels mossos va ser la responsable d’augmentar la tensió. Així mateix han posat en relleu que en cap moment es va procurar una mediació o comunicació entre mossos i manifestants, que hauria pogut resoldre la situació.

L’acusació es reafirma en les penes

Les acusacions -formades per la fiscalia, REE i la Generalitat de Catalunya- han introduït canvis en el tràmit de conclusions definitives. L’advocada de la Generalitat ha retirat els delictes de lesions i de desordres públics. Les altres acusacions també han retirat el delicte de desordres públics i l’han canviat pel de coaccions greus. Cal destacar, però, que el canvi de qualificació jurídica no ha suposat un canvi en la petició de penes per part de la fiscalia ni REE.

Totes tres acusacions s’han reafirmat en la culpabilitat de les activistes en referència als delictes d’atemptat a l’autoritat, i REE ha mantingut la petició de responsabilitat civil de 20.000 euros. En l’informe de conclusions finals han entès que estava acreditat per la declaració dels agents de mossos d’esquadra que cinc dels encausats havien agredit les agents.

Pel que fa als 20.000 euros de responsabilitat civil, no ha quedat clar durant el judici si ja han estat recuperats per REE. Segons sembla, la companyia rebia subvencions per les obres de la MAT un cop finalitzades i a vegades eren superiors a la despesa real. Per tant és possible que els 20.000 euros que reclama REE a les manifestants en concepte de despeses i endarreriment de l’obra ja hagi estat inclosa dins de les despeses del tram i, per tant, abonada. En tot cas, el delegat de REE, Lluís Pinós, no va saber respondre les preguntes de la defensa de si els 20.000 euros hi estaven inclosos o no.

El sotsinspector dels mossos d'esquadra que comandava l'operatiu també es troba acusat
El sotsinspector dels mossos d'esquadra que comandava l'operatiu també es troba acusat

“L’acusació demana al sotsinspector dels mossos d’esquadra 5 anys de presó, el mateix termini de suspensió de càrrec i 7.000 euros en concepte de responsabilitat civil”

Un sotsinspector dels mossos d’esquadra, jutjat

Un fet rellevant d’aquest judici és que el cap de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels mossos d’esquadra estigués assegut al banc dels acusats. El motiu de la seva imputació ha estat la denúncia presentada per una manifestant, que va acabar amb el braç trencat en el transcurs de la jornada i que assegura que va ser precisament aquest agent qui la va agredir quan intentava impedir que la càrrega policial espantés dos cavalls que es trobaven en un tancat. De fet, el tancat va acabar trencat i els cavalls van fugir entre les manifestants i van travessar el cordó policial. L’acusació demana a Manuel Cordón 5 anys de presó, suspensió de càrrec durant el mateix termini i 7.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

“Al final del judici, el president de la sala va obligar a desallotjar el públic que se solidaritzava amb les activistes”

Un judici tens

El fet que el responsable de l’operatiu dels mossos d’esquadra fos jutjat ha provocat una tensió evident aquests dies als passadissos i a la sala del judici. Les declaracions de les agents van despertar en alguns moments la indignació de les persones que se solidaritzaven amb les activistes. A l'exterior de la sala també van denunciar que els mossos que feien de testimoni, quan sortien de declarar, compartien el que havien dit amb les testimonis següents, una pràctica prohibida pel dret processal. L’animadversió va arribar al punt culminant a la darrera hora del judici, quan el president de la sala va obligar a desallotjar-la després que el públic esclatés a riure a causa d’un lapsus de l’advocat de REE, que va relatar que les manifestants havien llençat als agents “pedres, pals i cavalls”. La resistència inicial del públic a abandonar el judici va portar el jutge a demanar la intervenció dels antiavalots, que han estat fent guàrdia durant tots aquests dies. La negociació de les advocades de la defensa va permetre que el públic fos autoritzat a tornar a entrar durant el seu torn de conclusions, cosa que va fer finalment innecessària la intervenció policial i el públic va abandonar la sala pel seu propi peu. La imatge curiosa del moment, que va crear indignació entre les persones que se solidaritzaven amb les activistes, va ser quan el sotsinspector Cordón, que era a la sala en qualitat d'imputat, es va aixecar del banc dels acusats per dirigir els antiavalots i indicar-los per on havien de començar a treure el públic.