Un negoci anomenat hepatitis C

15544817554_7b897cd553_b
Campament muntat a l’hospital Josep Trueta per les pacients afectades per l’hepatitis C / Carles Palacio

A primera vista, res no fa pensar que la Deborah estigui malalta. Als 40 anys, aquesta gironina sembla plena de vitalitat. Però les aparences enganyen. La Deborah fa més de vint anys que lluita contra l’hepatitis C, un virus que, segons l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis, provoca el triple de morts que els accidents de tràfic i el doble que el VIH.

La Deborah és una de les persones que la setmana passada es va tancar dins l’hospital Josep Trueta de Girona per exigir que el nou tractament contra l’hepatitis C arribi a tothom. La principal particularitat d’aquesta malaltia és que evoluciona molt lentament. La majoria de persones infectades poden viure amb normalitat durant més de vint anys. Passat aquest temps, la malaltia esdevé mortífera, ja que pot degenerar en una cirrosi o un càncer de fetge. “Volem eradicar aquesta plaga”, diu amb fermesa la Deborah.

Com que l’hepatitis C tarda molt a manifestar la seva veritable virulència, la majoria de persones no saben que n’estan infectades. La Pilar va contraure la malaltia en una transfusió de sang durant el part de la seva filla, però no ho va descobrir fins uns anys més endavant, en un analítica que li van fer al seu lloc de treball. “La sida et matava de cop. L’hepatitis C, en canvi, et mata lentament, per això no és una malaltia gaire coneguda”, explica amb veu trencada aquesta dona de Lloret de Mar que ha desenvolupat una cirrosi tres dècades després de la infecció. A l’Estat espanyol es calcula que hi podria haver 500.000 persones infectades, però només un 36% estan diagnosticades. Aquestes dades converteixen l’hepatitis C en una autèntica “epidèmia silenciosa”.

L’hepatitis C ataca el fetge, l’òrgan que regula les substàncies tòxiques de l’organisme. A mesura que el virus es va estenent, el fetge deixa de fer la seva feina i les substàncies tòxiques s’acumulen al cervell. Això provoca irritabilitat, problemes de concentració i pèrdua de memòria, entre altres trastorns. “Estàs molt cansada. No saps què et passa. A vegades et diuen que és un problema psicològic”, explica la Pilar. Tot plegat no fa més que complicar encara més el diagnòstic. Les malaltes sovint han de passar per diverses consultes abans no es descobreix l’origen del seu malestar.

Un mercat de 170 milions de persones

Fins fa poc temps, l’hepatitis C només es podia curar amb una combinació de fàrmacs d’eficàcia limitada. L’anomenada “teràpia triple” tan sols eliminava el 50% de les infeccions i els efectes secundaris eren tan terribles com els de la quimioteràpia: cansament, problemes intestinals, caiguda de cabells… Afortunadament, la investigació científica ha descobert diversos antivírics que guareixen el 90% dels casos i que gairebé no tenen efectes secundaris. Aquests fàrmacs suposen un salt endavant en la lluita contra l’hepatitis C, que ben aviat podria convertir-se en una malaltia inofensiva.

El principal inconvenient d’aquests fàrmacs és el seu preu, que pot enfilar-se fins als 60.000 euros per pacient. Aquest preu no té res a veure amb el cost de producció, que no arriba als cent euros, sinó amb el poder de la indústria farmacèutica. La multinacional nord-americana Gilead, per exemple, posseeix la patent de Sovaldi, un dels medicaments més efectius contra l’hepatitis C. Gràcies a aquesta patent, Gilead pot negociar la venda del producte amb la força dels monopolis. Mentre que a l’Estat espanyol Sovaldi es ven per 25.000 euros, en països com Egipte o l’Índia, on l’hepatitis C està molt estesa, Gilead ha autoritzat la venda de productes genèrics per un preu inferior als mil euros. Gràcies a aquesta estratègia comercial, Gilead ha incrementat un 25% la seva rendibilitat a la borsa de Nova York durant el darrer any. Tenint en compte que el mercat de l’hepatitis C està format per 170 milions de persones d’arreu del món, les perspectives de negoci de Gilead són espectaculars.

Pilar Cerdán de 57 anys, afectada d'hepatitis C amb cirrosi / Toni Ferragut
Pilar Cerdán de 57 anys, afectada d’hepatitis C amb cirrosi / Toni Ferragut

Un tribunal mèdic decideix qui rep el tractament

A finals del 2014, el Ministeri de Sanitat va començar a subministrar Sovaldi i altres fàrmacs d’última generació entre les persones afectades. Els medicaments, però, arriben amb comptagotes. Ara per ara, el Ministeri només garanteix el tractament per a 5.000 persones, una xifra ridícula tenint en compte que el 2,5% de la població espanyola podria estar-ne infectada. Aquesta lentitud exaspera la Plataforma d’Afectats per l’Hepatitis C, que veu com la malaltia mata cada dia entre 10 i 12 persones.

Com que les administracions públiques no poden (o no volen) comprar fàrmacs per a tothom, un tribunal mèdic decideix qui rebrà el tractament i qui no. Aquesta situació genera molt malestar entre les persones afectades, que tenen la impressió que una autoritat desconeguda decideix el seu futur a partir de criteris molt dubtosos. “A les persones de més de seixanta-cinc anys no els donen mai el tractament. Consideren que no els surt a compte. Aquests, ja es poden morir”, explica la germana de la Pilar. A la Deborah li van prometre el tractament i després li van negar sense explicar-li’n els motius. “Què hem de fer? Anar a la consulta amb testimonis i una gravadora? Un dia et diuen blanc i un altre, negre. És com el pito pito colorito”, s’indigna la Deborah.

Per la Plataforma d’Afectats d’Hepatitis C, el comportament de les autoritats sanitàries és del tot irracional, perquè a mesura que la salut de les persones infectades es deteriora, els tractaments són cada vegada més cars. “Els nous medicaments valen 25.000 euros, d’acord, però és que tractar el càncer de fetge costa el doble o el triple!”, s’indigna la Pilar. Des del seu punt de vista, si l’administració oferís els nous fàrmacs a totes les persones afectades, i no només a les 5.000 previstes inicialment, s’evitarien moltes morts i s’estalviarien molts diners. Aquesta incomprensió es transforma en ràbia quan es coneix el destí d’algunes partides pressupostàries. “Curar l’hepatitis C és més barat que un aeroport sense avions”, sentencia la Pilar amb un somriure amarg a la boca.