Un parc temàtic a la cala Montjoi

Reportatge publicat al setmanari Directa nº 350. 

Aspecte de El Bulli a la Cala Montjoi / H. P. Kuklinski en CC
Aspecte de El Bulli a la Cala Montjoi / H. P. Kuklinski en CC

Un museu de 4.000 metres quadrats al bell mig d’un espai protegit. El Bulli 1846, el projecte que impulsen Ferran Adrià i el govern català al cap de Creus, va pel camí de convertir-se en una de les iniciatives més controvertides de l’actual legislatura. El centre, que constaria d’un taller creatiu i un espai d’exposicions, s’hauria d’ubicar en una zona declarada d’interès nacional per la seva riquesa ambiental, la cala Montjoi. El Bulli 1846 vol ampliar un 250% la superfície del restaurant i podria atraure més de 200.000 persones a l’any, cosa que convertiria la cala en un punt d’interès turístic similar al monestir de Montserrat.

El Bulli 1846 és fruit del treball coordinat de diverses empreses i institucions públiques. L’estudi d’arquitectura Cloud9, el taller de disseny Ruiz Narvaiza i l’estudi de paisatgisme Martí Franch s’han encarregat de redactar el projecte arquitectònic. Telefònica aportaria, per la seva banda, eines tecnològiques d’última generació per “replantejar el concepte d’exhibició cultural”. Finalment, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha buscat una solució legal que permeti encaixar l’edifici en un espai protegit.

El conseller Santi Vila és un dels principals promotors del Bulli 1846. Per l’exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, la idea de Ferran Adrià és una mostra d’excel·lència i d’innovació que ha de servir d’exemple per a professionals d’altres sectors. Conscient que la proposta aixecaria polèmica pel seu impacte ambiental, Vila ha fet un gran esforç per convèncer la resta de grups parlamentaris perquè donin suport al projecte. Abans de presentar-lo públicament, Vila i Adrià, juntament amb altres alts càrrecs de la Generalitat, s’han reunit amb representants dels diferents grups per aconseguir el màxim consens possible. La informació que ha aparegut als mitjans de comunicació durant els darrers mesos prové, precisament, d’aquesta ronda de contactes. La implicació de Vila en la idea empresarial de Ferran Adrià és tan gran que fins i tot en parla en primera persona del plural. Per Barbara Schmitt, portaveu de IAEDEN-Salvem l’Empordà, el Bulli 1846 és “el llegat polític” de Santi Vila.

“Sostenible i popular”

Per moderar les crítiques, el projecte s’ha vestit amb un discurs aparentment progressista que està ple de referències al valor ambiental del cap de Creus. El dossier que han rebut els diferents grups parlamentaris, i al qual ha tingut accés la Directa, ofereix tota mena de detalls sobre la flora i la fauna de la cala Montjoi i utilitza expressions com “diàleg amb el paisatge” per referir-se a la relació entre l’edifici i el seu entorn. El dossier fins i tot va més enllà i assegura que el Bulli 1846 “aportarà una evident millora per a l’entorn”, ja que se substituirà la vegetació invasora per espècies autòctones. L’arquitecte Enric Ruiz-Geli defineix el centre, que quedarà amagat en feixes, com “un laboratori de tecnologies verdes” i sosté que no hi ha cap diferència entre l’edifici i el paisatge, sinó que “l’edifici és paisatge”.

Temorós que s’identifiqui el Bulli 1846 amb la clientela que habitualment freqüentava el seu restaurant, Ferran Adrià no s’ha cansat de repetir, en públic i en privat, que el projecte s’ha pensat “en clau popular”. Per remarcar-ne el caràcter “popular”, el centre sortejarà la meitat de places del restaurant, que només obrirà vint dies l’any. L’altra meitat seran de pagament. Adrià ha assegurat, a més, que donarà l’edifici a la Generalitat, però no ha especificat ni els terminis ni les condicions de la cessió.

Llei d’excepció

Malgrat els esforços per presentar el Bulli 1846 com una iniciativa sostenible, l’ampliació del restaurant vulnera diverses normatives, des de la llei de protecció del cap de Creus, fins al pla d’ordenació urbanística de Roses. Per superar els entrebancs legals i, sobretot, per fer-ho ràpid i evitant tràmits en diferents administracions, el Govern ha dissenyat una llei d’excepció que declararà el Bulli 1846 com un projecte “d’interès públic de primer ordre”. Aquesta llei justificarà la ubicació del centre dins del parc natural pel “lligam indissoluble” entre la cuina de Ferran Adrià i la cala Montjoi.

Càrrecs tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat que volen conservar l’anonimat han explicat a la Directa que la nova llei, que s’hauria d’aprovar el mes de juliol, busca protegir l’activitat de Ferran Adrià elevant-la a la categoria de bé cultural. D’aquesta manera, el Govern no es proposa modificar la llei de protecció del cap de Creus o el pla d’ordenació urbanística de Roses, sinó autoritzar una infracció pel suposat interès cultural de la cuina de Ferran Adrià. Les fonts consultades expliquen que, amb independència de si la cuina molecular és un bé cultural o no, el que resulta difícil de justificar des d’un punt de vista jurídic és aquest “lligam indissoluble” entre el cuiner català i el cap de Creus. Per aquestes fonts, la llei que prepara el govern català és “absurda” i “sense substància” i està pensada per “protegir una activitat econòmica”.

El que resulta més inquietant d’aquesta reforma és que estableix un precedent que podria repetir-se en qualsevol altre parc natural. Tenint en compte que els productes culturals tenen límits molt difusos, qualsevol pretext podria servir per eludir les regulacions ambientals. “Després d’aprovar aquesta llei, no quedarà cap parc natural protegit”, expliquen les fonts consultades. De fet, amb la mateixa excusa que el Govern vol autoritzar l’ampliació del Bulli, també es podria ampliar la carretera que uneix Roses amb la cala Montjoi, que, en l’estat actual, difícilment podria suportar un trànsit de 200.000 persones a l’any.

El Govern vol evitar els errors de Can Juncalleda

L’ampliació de Can Juncadella al massís de Cadiretes, que ha acabat als tribunals i amb diversos càrrecs públics imputats per prevaricació, ha extremat la prudència del Departament de Territori i Sostenibilitat. En aquest cas, l’Ajuntament de Lloret de Mar i la Comissió d’Urbanisme de Girona van permetre que un magnat del Kazkhastan construís una finca de 3.000 m2 en un espai protegit sense tenir en compte diversos informes mediambientals desfavorables.

Algunes persones que van autoritzar les obres a Can Juncalleda també estan involucrades en la reforma del restaurant. Aquest és el cas de Camil Cofan, l’excap d’Urbanisme de Girona i actual subdirector general d’Urbanisme. Cofan va declarar la setmana passada com a imputat pel cas de Can Juncadella i va comptar amb l’aval rotund del seu superior, Agustí Serra. Els dos alts càrrecs són homes de confiança de Santi Vila que treballen en la reforma legislativa que permetrà l’ampliació del Bulli. P.F.

Llegiu també: La població de Roses recela del projecte de Ferran Adrià