Versió no oficial de la cimera de París: un nou fracàs per aturar el canvi climàtic

Marcel Llavero, participant a la cimera, va explicar a l'Ateneu Popular Salvadora Catà l'opacitat del procés de negociació i algunes de les claus de l'acord

17 desembre 2015
[2015des]0156©SergiVázquez
Marcel Llavero (esquerra), en ple debat sobre la cimera de París / Sergi Vázquez

 

L’acord entre 195 països sobre el canvi climàtic, firmat a la cimera de París el 12 de desembre, es va aconseguir després de dues setmanes intenses de negociacions. Com ha estat aquest procés i com s’ha arribat a aquest resultat? L’Associació de Naturalistes de Girona va organitzar un debat a l'Ateneu Popular Salvadora Catà amb Marcel Llavero, que va participar a la cimera en representació de l'organització PUSH Sweden. Aquesta organització sueca –una xarxa d’associacions locals que treballen per la sostenibilitat– va poder participar a la cimera en qualitat "d'observadora", una figura que permetia ser present a la cimera però sense participar directament en les negociacions. Tot i això, Llavero va explicar que sí que podien parlar amb diversos agents implicats en les converses per intentar influir-hi, fent un paper de lobby ecologista.

Llavero va valorar molt negativament el resultat de l’acord pel que fa als compromisos per no sobrepassar el límit de 2ºC d'increment de la temperatura global. Des del seu punt de vista, les accions que s’hi contemplen difícilment aconseguiran aquest objectiu, i probablement conduiran a un increment de fins a 3ºC o més. A més, com que l’acord explicita que alguns dels compromisos no són vinculants, no hi haurà cap sanció per als països que els incompleixin. En aquest sentit, Llavero va remarcar que, paradoxalment, dins de la cimera els països que ostentaven més poder de negociació per fer valdre les seves posicions no eren els que més estan patint els efectes del canvi climàtic, sinó els que emeten més gasos d’efecte hivernacle. El ponent afegia que una de les coses que va trobar més impactants va ser la total falta d’empatia per part de les representants d’aquests països líders en emissions –entre els que va destacar els Estats Units per la seva responsabilitat actual i històrica en aquesta problemàtica– cap al patiment dels països més perjudicats.

Segons Llavero, l'acord de París és un èxit diplomàtic que no permet reduir l'impacte del canvi climàtic

La "justícia climàtica" només apareix al preàmbul de l'acord

Un altre dels aspectes que Llavero va destacar va ser que alguns temes reivindicats des de l’ecologisme, com la descarbonització de l’economia o la desinversió en energies d’origen fòssil eren presents als textos que s'estaven negociant des de feia cinc anys, però que van desaparèixer de sobre la taula en tan sols dues setmanes. Per altra banda, i de forma sorprenent per a la majoria d'assistents al debat, el reconeixement de la necessitat d'una justícia climàtica (el deute que tenen els països més responsables del canvi climàtic sobre els països que més el pateixen), els límits del creixement econòmic, el respecte als estils de vida locals o els drets indígenes sí que van quedar inclosos a l’acord, però tan sols al preàmbul, una part del text que no té cap mena d’implicació legal. Això, segons Llavero, demostra la hipocresia d'aquests països que van acabar imposant la seva visió. De manera similar, també va denunciar que la Unió Europea no va donar suport explícitament la inclusió del terme “drets humans” dins del text.

Llavero va concloure que l’acord de París es podia considerar un èxit únicament des d’un punt de vista diplomàtic, però no des de la necessitat de reduir els impactes del canvi climàtic. Com a contrapunt positiu, va afegir que el fet que l’acord obliga els estats a rendir comptes de les accions que es comprometen a dur a terme possibilita que la ciutadania pugui fiscalitzar els governs i exigir-los més compromisos. Llavero va acabar remarcant que només des de la implicació de la gent es podrà fer pressió per aconseguir una lluita més efectiva contra el canvi climàtic.