Arran organitza una xerrada sobre els abusos sexuals a la Creu Roja de Banyoles

3 març 2014

L’organització juvenil Arran va convocar el 28 de febrer una xerrada sobre els presumptes abusos sexuals comesos per Joaquim Homs, l’expresident de la Creu Roja de Banyoles. L’acte, que es va celebrar a l’Oficina Jove del Pla de l’Estany Cal Drac, va ser tot un èxit de convocatòria. Després que l’Ajuntament de Banyoles prohibís, el dia 5, utilitzar un centre cívic per realitzar-hi una roda de premsa sobre el mateix afer, desenes de persones van assistir a la xerrada per conèixer les últimes novetats sobre aquest escàndol que sacseja des de fa mesos el Pla de l’Estany.

El primer ponent fou l’advocat de les víctimes, Benet Salellas. L’advocat va denunciar les pressions que estan rebent diverses persones per impedir que s’organitzi cap mena d’acte relacionat amb el cas. Segons Salellas, s’està produint una “censura clara, manifesta i deliberada” i va afirmar que ell mateix havia rebut dues trucades, una de la Creu Roja i una altra de l’advocat d’Homs, per demanar-li que s’abstingués de participar a la xerrada.Tot seguit, Salellas va recordar que no hi ha cap llei que impedeixi parlar sobre un cas que encara no ha arribat a judici. “De la mateixa manera que podem parlar de Bárcenas, Millet o Bustos, també podem parlar de Joaquim Homs”, va assegurar l’advocat.

Salellas va recordar que el jutge ha donat credibilitat a les declaracions de les víctimes i va explicar que els joves que han rectificat la seva versió ho han fet, amb tota probabilitat, per la pressió exercida per Joaquim Homs. Salellas va explicar, a més, que els presumptes abusos no s’haguessin pogut produir si no hi hagués la Llei d’estrangeria. Com que els joves necessitaven contractes de treball per aconseguir el permís de residència, no podien denunciar els abusos d’Homs, que era qui els oferia aquesta oportunitat. Per Salellas tot plegat és una “macabra mostra de racisme”.

Tot seguit va parlar Joan Marull, membre del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya. Marull es va mostrar especialment emocionat per la invitació d’Arran i va felicitar les persones que van decidir denunciar els presumptes abusos. Marull, a més, va subratllar que els joves agredits es trobaven en una situació d’extrema vulnerabilitat i que els abusos poden tenir conseqüències psicològiques tan a curt o com a llarg termini. Segons Marull, les institucions públiques han actuat en aquest cas de forma completament errònia i va explicar que el Col·legi d’Educadors Socials ha enviat cartes a la Creu Roja, l’Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany per demanar explicacions.

Manel Barbero, coordinador del grau de treball social de la Universitat de Girona, també es va mostrar molt content d’assistir a l’acte. “M’he reconciliat amb la professió!”, va dir Barbero. L’acadèmic es va desfer en elogis per les educadores que han destapat el cas i va explicar que les professionals d’aquest sector es troben sovint en una posició ambigua: per una banda han de protegir persones en una situació vulnerable i per l’altra han de mantenir-se fidels a les institucions per les quals treballen. Segons Barbero, en aquest tipus de situacions contradictòries, les treballadores socials “han de ser coherents” i han de posar-se al costat de les víctimes. Per últim, el docent va recordar que a l’Estat espanyol hi ha un gran silenci entorn de tots els casos d’abusos sexuals i va explicar que les escoles del franquisme eren un entorn idoni per cometre aquests delictes.

Finalment va parlar Joan Folgueroles, de l’Assemblea de Treballadores i Treballadors d’Acció Social (ASSACS). Folgueroles va denunciar l’actuació de la Creu Roja, de l’Ajuntament de Banyoles i del Consell Comarcal que, des del seu punt de vista, no van actuar amb prou diligència. Folgueroles va recordar que l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, tenia constància dels presumptes abusos sexuals des de l’any 2011, però que no va prendre cap mesura de prevenció. De fet, entre els anys 2011 i 2013, quan el cas finalment va saltar a la llum pública, Joaquim Homs va seguir rebent subvencions de l’Ajuntament que no havia de justificar. Segons l’atestat policial, aquests diners haurien servit per pagar els favors sexuals dels menors.