Visibilitzant violències de gènere, propiciant accions

27 novembre 2013

Toñi Dorado Caballero, professora de psicologia de la UdG

“Entendre les violències de gènere únicament com la violència envers les dones exercida per part de les seves parelles, invisibilitza i dificulta la comprensió i la intervenció en d’altres violències de gènere que contínuament protagonitzem i/o ens envolten.”

Si preguntéssim quin dia és avui, 25 de novembre, amb molta probabilitat obtindríem una resposta majoritària que diria… “avui és el dia internacional envers la violència de gènere”. I si anéssim una mica més enllà i preguntéssim què s’entén per violència de gènere moltes persones respondrien… “la violència envers les dones exercida per les seves parelles sentimentals (homes)”.

Aquest fet, aquesta reducció de la violència de gènere únicament a una de les possibles manifestacions que existeixen d’ella, no resulta un fet aïllat, i ni de bon tros es troba exempt de conseqüències greus.

En concret, el 25 de novembre, se celebra el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència envers la Dona, el nom i la data d’aquest van se declarats per l’ONU l’any 1999 i. I és aquesta mateixa organització, la que anys abans, en la declaració sobre l’eliminació d’aquesta mateixa violència, al 1993 ii, aportava una definició detallada del que s’entendria per la violència envers la dona. És important recalcar que, en aquest document, no es redueix la violència de gènere a la violència de gènere envers la dona exercida per les seves parelles. En aquest, s’expliciten situacions concretes d’aquesta violència envers la dona, com poden ser: els maltractaments i abusos sexuals a dones o nenes dins la mateixa llar; la mutilació genital femenina; la prostitució; els maltractaments, l’abús sexual i/o l’assetjament en l’àmbit laboral; la violència en entorns educatius o en altres institucions (inclosa l’Estat); etc. Però tot i aquesta consideració important i rellevant, d’incloure qualsevol violència envers la dona com a objecte de ser eliminada, malauradament no es té en compte altres violències de gènere que, com a tals, tenen orígens similars, per no dir idèntics, als que trobem en aquesta violència envers la dona.

Malgrat com és definit en l’actualitat, no podem menystenir la importància d’aquest dia. Però, tampoc, podem deixar de reivindicar que es consideri la possibilitat de portar a terme una resignificació, més ben dit, fer-ne una significació apropiada. Es fa necessària una conceptualització que col·labori en la creació d’accions eficaces contra el sistema sexe-gènere i contra tot l’entramat de discursos (patriarcals, sexistes, heteronormatius…) que l’envolten. De manera que s’aconsegueixi que aquest dia, el 25 de novembre (i tots els de la resta de l’any), se celebri el Dia Internacional envers les Violències de Gènere.

Si haguéssim de definir les violències de gènere, podríem fer-ho dient que són totes aquelles violències, exercides cap a les persones, per qüestions de sexe/gènere. Aquí hi entrarien persones que han de passar per situacions violentes, estigmatitzants, discriminants…, pel simple fet de no seguir una opció heterosexual obligatòria (en paraules de Rich, 1980)iii; o per no haver pogut ser catalogades per la comunitat mèdica com a mascles o femelles en el moment de néixer (ambigüitat sexual); o tota aquella violència simbòlica, i no tan simbòlica, que es genera quan no se segueixen els models hegemònics de la feminitat o masculinitat; o quan ens trobem amb el fals sostre de vidre; o amb una sexualitat fal·locèntrica i coitocèntrica, etc.

Entendre les violències de gènere únicament com la violència envers les dones exercida per part de les seves parelles, invisibilitza i dificulta la comprensió i la intervenció en d’altres violències de gènere que contínuament protagonitzem i/o ens envolten. Impedeix acceptar l’existència de les violències de gènere com una pràctica normalitzada i normalitzadora.

M’agradaria acabar amb dos exemples clars de manifestacions violentes de gènere. El primer, podríem “classificar-lo” com una violència de gènere envers la dona, exercida per un home, i alhora, també exercida per poders o agents públics. I el segon, podríem dir que visibilitza una violència de gènere envers aquelles opcions no heterosexuals, també en un àmbit institucionalitzat, però en aquest cas, el sanitari.

El primer exemple, és el cas conegut la setmana passada a Melilla, on la mort d’una prostituta no és considerada “violència de gènere” perquè va ser una “relació casual” amb l’agressor (CIMTM, 2013) iv. La no inclusió d’aquest fet com a violència de gènere cap a les dones dins els paràmetres de la “Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral envers la Violència de Gènere”, ens proporciona el marc adequat per assenyalar el que apunta, molt encertadament, Jordi Bonet (2007)v. Aquesta mateixa llei resulta ser violència de gènere des del moment que redueix la violència de gènere només a aquells casos de violència cap a les dones a la llar o en una feina regulada legalment. I en què l’Estat, al mateix temps, se situa com a tercer, i la seva intervenció, ja sigui educativa o juridicopenal…, es presenta com a suposadament neutral. Aconseguint, d’aquesta manera, una desresponsabilització del poder públic, i una contribució a la reproducció i al manteniment de l’ordre patriarcal i heteronormatiu, amb polítiques socials actuals com aquestes.

El segon exemple, i amb el qual termino, és una vivència que he tingut el plaer de compartir també aquesta mateixa setmana. Exemple sorprenent i visibilitzador com n’hi ha pocs d’aquestes múltiples violències de gènere que ens envaeixen.

Una persona m’explicava que durant la visita al ginecòleg, aquest li preguntava:

Ginecòleg: Té relacions sexuals?

Persona: (i el professional, i suposadament expert en el tema, apunta: “manté relacions sexuals”).

Ginecòleg: Quin mètode anticonceptiu fa servir?

Persona: Cap (però aquesta persona observa l’expressió de sorpresa del professional, i se sent amb l’obligació de continuar dient…) És que sóc lesbiana.

Ginecòleg: Ahhh… (aquest, torna enrere a les seves anotacions i les corregeix anotant ara: “no manté relacions sexuals”).


Nacions Unides (1999). Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència envers la Dona (resolució de l’Assemblea General 54/134 del 17 de desembre de 1999). Recuperat de: http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N00/271/24/PDF/N0027124.pdf?OpenElement

ii  Nacions Unides (1993). Declaració sobre l’eliminació de la violència envers la dona (resolució de l’Assemblea General 48/104 del 20 de desembre de 1993). Recuperat de: http://www.acnur.org/t3/fileadmin/scripts/doc.php?file=biblioteca/pdf/1286 

iii Rich, A. (1980). La heterosexualidad obligatoria y la existencia lesbiana (1980). Traduït per R. Martínez del text reproduït a Powers of Desire. Disponible a: http://www.hartza.com

iv Comisión para la Investigación de Malos Tratos a Mujeres (2013). Notícies. Recuperat de: http://malostratos.org/la-comision/gabinete-de-comunicacion/noticias/

Biglia, B. y San Martín C. (coords.), (2007) Estado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género. Barcelona: Virus Editorial.